Aqüeductes romans

Aqüeductes romans i la seva construcció

En aquest article trobareu molta informació sobre els aqüeductes romans, com es construïen, com es triava la font d'origen, com es triava el traçat, etc, etc. Són apunts presos dels dos capítols sobre aqüeductes de la sèrie Enginyeria Romana i altres fonts que deixo al final.

Molta gent quan parla d'aqüeductes, pensa a les arqueries, com les de l'aqüeducte de Segòvia, però això només n'és una part. L'aqüeducte és tota la canalització des de la font o la font d'origen fins a la ciutat destins, i en aquest viatge l'aigua és conduïda a través de diferents canalitzacions, des de canonades de plom soterrades, canonades de roca encadellada, canals, túnels en roca, per sifons invertits, decantadors, distribuïdors fins a les arqueries, tot forma part d´una gran obra d´enginyeria hidràulica.

Elements clau

Els romans cercaven sempre fonts de gran qualitat i cabal. Mai subministraven aigua de rius o pantans a les ciutats, sinó de les millors fonts, portant l'aigua des de done calgués.

Laigua és el factor fonamental per a les ciutats romanes. Era importantíssim tenir un subministrament continu i de qualitat. Al llarg de l'article es veuen exemples dels esforços enormes que van fer per portar aigua corrent a diferents ciutats. I això es repeteix al llarg de tot l'imperi.

No feien servir mecanismes d'elevació com cargols d'Arquimedes encara que els coneixien. usaven la gravetat, la cota de la ciutat sempre és més baixa que la de la font. Així feien les ciutats i els canals. Determinar la cota de la deu i la cota a què estava o devia ser la ciutat.

No podien fer els canals amb poca pendent perquè sedimentaria en anar l'aigua massa a poc a poc i els obstruiria. En canvi, si era massa pronunciada, hi havia massa corrent que erosionava la canalització. Treballen amb arracades que oscil·len entre els 10 cm i els 50 cm per km.

Per esbrinar el camí pel qual havia de discórrer l'aqüeducte, es parteix la topografia amb un pla horitzontal que parteix de la zona de les fonts i arribi a la zona de la ciutat i així es veuen les diferents possibilitats per on portar-lo.

Els romans feien servir diferents eines. La dioptra per mesurar punts geodèsics per triangular (Geodesia)

Tots els canals eren tancats i en la major part del terreny anaven enterrats. Porten una capa impermeabilitzant feta a base de calç i ceràmica mòlta (Opus ninum)

Feien túnels i arqueries per escurçar el camí. Usaven nivell d'aigua per controlar els pendents.

Concreció calcària, cal fixar-se a les parets.

Castellum divisorium. Lloc on arribava laigua i es dividia. L'aigua sobrant anava a les clavegueres per tenir-les sempre netes.

Castellum aquae. És un dipòsit situat a la part alta de la ciutat on arribava l'aigua de l'aqüeducte.

Exemples d'Aqüeductes

exemples d'aqüeductes romans

Quants n'hi ha a Espanya?

Nemausus 860k habitants) és nimes

Aqüeducte de Tiermes

Ciutat modesta situada a Sòria i tot i això fan una aqüeducte de 6km en terreny de molta roca.

Com hem dit tot l'imperi estava ple de ciutats modestes amb aqüeductes impressionants que requereixen molt d'esforç per construir-lo.

Aqüeducte de Cella

Aqüeducte d'Albarrasí a Cella, de 25 km de longitud. Es produeix un transvasament de conca hidrogràfica. Agafa aigua de la conca del Túria al lloc de la de l'Ebre.

Té un túnel de 5 km de longitud amb els pous de registre, un gran esforç de treball i econòmic per a un altre poble modest. Hi ha pous de registre de 70 metres d'alçada, amb un diàmetre inferior d'1 metre però que a mesura que puja han excavat en forma de tronc de con, acabant amb pous colossals.

Buscaven diàclasis perquè fos més fàcil perforar.

Aqüeducte de Chelva

No saben on subministrava, Creuen que podia ser Llíria. Podria ser Sagunt que es troba a 40km. Buscar fonts i fonts a prop Sagunt.

Aqüeducte de Bilbilis

Està a molta alçada. És conegut per la seva gran quantitat de cisternes. Es descarta que emmagatzemin aigua de pluja després dels esforços vistos a altres ciutats. La pluviometria és escassa i amb cisternes a punts alts. No s'omplirien mai amb la pluja. A més de la importància que donaven els romans al gua corrent, un tema del qual ja hem parlat.

Sagunt és una ciutat molt més important (veure oblació en època romana i capacitat del teatre i del circ)

Tenen entrada superior i sortida també superior però no inferior, així que són decantadors. No es poden buidar per gravetat. Si voleu emmagatzemar heu de tenir sortida inferior

Aqüeducte d'Italica

Aqüeducte de 35 km. Té un grup de cisternes. Els decantadors es posen normalment al final de l'aqüeducte a prop de les ciutats.

A Bíbilis hi ha 20 cisternes/decantadors. Hi ha un gradient d'alçada important entre el punt més alt i els més baixos i van muntar una xarxa parell que no rebenti la canonada.

Estan equidistants en alçada, separats uns 10m perquè no superi 1 atm.

Per pujar l'aigua a Bilbilis usen un sifó invertit, en forma d'U que utilitza el principi de gots comunicants.

(Veure els diferents tipus de formigó romà)

Veure l'Ús de sifons i sifons invertits, que els romans feien servir molt bé.

Pèrgam va tenir entre 7 i 8 aqüeductes de diferents èpoques. Era comú tenir més d'un aqüeducte per garantir el subministrament d'aigua.

Aqüeducte del madradar, Font a més de 30 km, s'ajuntaven el cabal de diverses fonts, en canonades durant 12 km

40 km de canonades soterrades salvant un desnivell de 860m

Canonada de plom de 30 cm en carreus de pedra trepat. Un sifó de plom de 3,5 km i 190 md'alçada de pressió

Aqüeducte de Lugdunum, Lió

Té 4 grans aqüeductes. El més important és l'aqüeducte del Hier amb 85 km de canal, la font és a 40 km en línia recta.

El plom i els metalls van ser saquejats i això explica perquè no en queda ni rastre. Els metalls eren molt preuats. A Sagunt tenim la via del pòrtic on es poden veure canonades de plom.

Aqüeducte de Tàrraco

Es desconeix el recorregut del seu aqüeducte. De vegades s'usaven arqueries per lluir-se, perquè les obres estaven pagades per personatges públics, però es podia haver solucionat amb sifons invertits o altres tècniques que ja coneixien els romans.

Aqüeducte de Segòvia

Aqüeducte de Segòvia, un dels més coneguts del món

Passa el mateix amb aquest aqüeducte. Les arqueries són innecessàries. La ciutat era humil i pel caixer, que és petit, hi circulava poca aigua.

Es desconeix gairebé tot aquest aqüeducte de 28 m d'alçada i 127m de longitud amb 167 arcs i 24 400 blocs de granit

Hi ha una cartel·la que anuncia el patrocinador de l?obra.

Aqüeducte d'Uxama

46 km d'aqüeducte amb 12 m de diferència de cota. Hi ha cisternes a una cota superior a l'arribada. Un decantador de 40m per sobre de la cota d'arribada.

Pensen que s'elevava l'aigua amb una sínia coneguda com de rosari

Aqüeducte d'Arles

Té 2 aqüeductes de 20 a 30 km. Convergien a 10 km d'Arles en una arquea de distribució.

Altres aqüeductes

Aqüeductes i Enginyeria romana
  • Cherchel
  • Aix-en-Provence
  • Brevenne (70 km)
  • Freguts
  • Gades (100 km)
  • Colònia (100 km)
  • Aspens
  • Cartago (130 km amb 16 km d'arqueries)
  • Valent
  • Constantinoble (400 km) una de les obres hidràuliques més grans del món antic
  • Les Mèdules, explotació aurífera, es van construir diversos aqüeductes que en conjunt superaven els 600 km de longitud
  • Roma, 11 aqüeductes, alguns de 100 km subministraven 1000 milions de m3 al dia a la ciutat

Fonts i referències

Es pot veure a RTVE i completats amb informació de xerrades i vídeos del canal de Youtube d'Isaac Moreno Gallo i altres lectures.

Si ets una persona inquieta com nosaltres i vols col·laborar en el manteniment i la millora del projecte pots fer una donació. Tots els diners aniran destinats a comprar llibres i materials per experimentar i fer tutorials

Deixa un comentari