Anem a explicar com fer paper artesanal amb les indicacions de Jan Barbé que fabrica paper artesanal de forma professional. Pots fer-ho a casa si vols i dir-paper casolà però. La veritat és que és una autèntica meravella com explica tot el procés, els com i els perquès.
Sac les principals idees de el vídeo i afegeixo anotacions meves. sobretot comparant aquest procés amb el de la creació de l'Washi.
Espero que el vídeo estigui molt de temps en línia, però si es perd almenys quedaran les indicacions.
Després d'això només queda posar-nos a fer el nostre propi paper per a diferents activitats DIY i cacharreo divers.
T'agradarà, Washi, el paper artesanal japonès i el nostre articles sobre Com reciclar paper
Pas a pas
Cal eliminar la lignina de les plantes, que és com un ciment natural que li dóna a la planta rigidesa. manté unides les fibres. Així que cal eliminar-la prèviament En l'exemple de el vídeo es fa servir espart, el paper també és anomenat paper crom. Té molta estabilitat dimensional. Ideal per litografies.
La lignina és termoplàstica i es dissol amb la calor i enmig àcid o alcalí.
Per això es talla la planta una que tingui la major superfície de contacte possible i es cou en aigua amb un 20% de sosa càustica, que pots trobar en qualsevol supermercat, també s'utilitza per fer sabons casolans i en el seu dia era molt comú parell desembussar canonades. Aquesta és una diferència destacable amb la creació de l'washi, el paper japonès. Ells no utilitzen sosa, però no sé si és perquè el kozo i les plantes que l'utilitzen no ho necessiten o perquè s'estan més temps coent per eliminar bé la lignina.
Es porta l'espart tallat a la cassola. Els càlculs aproximats són per cada quilogram de matèria seca afegir 15 litres d'aigua i un 18 o 20% de sosa, recomana com a mesura estàndard de la sosa un 20%. Altres alternatives a la sosa són el carbonat càlcic o la sal, que confereixen l'alcalinitat necessària per dissoldre la lignina.
Es deixa coure unes 3 hores. Aquest temps és l'indicat per a l'espart. Depenent de l'tipus de planta que usem es necessita més o menys temps, des de 1 hora per certes gramínies a 8 hores per al bambú.
A partir de l'hora de cocció es comença a revisar l'estat de la planta i de la fibra per saber si ja està ben cuita. Quan es aixafa bé i es trenca amb facilitat és que la lignina ja ha desaparegut i no segueix unint les fibres.
Un cop cuit ho deixa refredar en el seu brou fins al dia següent per assegurar que tots els elements més durs s'han cuit i dissolt correctament.
No hi ha procés de blanquejament de la fibra, de manera que el paper tindrà el color que li doni la planta que estiguem utilitzant.
Un cop cuita cal netejar-la per llevar-li els sobrants de lignina i la sosa que ha quedat en l'aigua. Per això es filtra amb un sedàs i s'esbandeix bé amb aigua neta. Sabem que ja ho hem netejat suficient quan estrenyem la fibra i l'aigua que s'escorre està neta.
Llavors es bat la fibra en aigua amb una batedora per deixar anar bé la fibra.
S'agrega la fibra d'espart a la tina de formació, que és simplement una cubeta de plàstic gran on ens càpiga sedàs o formador per formar el full. Utilitza un formador vitela, amb el full metàl·lica quadrada i d'acer inoxidable. Ressalta la diferència amb us usats per formar el washi que són de fusta o de bambú,
Cal menar bé la tina perquè la fibra es quedi en suspensió de forma homogènia i no es vagi a fons.
Per deixar el full utilitza una baieta sintètica (fiselina) sobre la qual es deixa el paper que s'apilarà i després portarem a premsar.
Separa les fulles de la pila entre si, amb un suport de malla sintètica per evitar que s'enganxin. Em crida l'atenció que en el Washi les posen totes juntes i sembla que després de la premsa se separen amb facilitat i no es barregen les diferents capes. Antigament s'utilitzava feltre entre fulles. Barbé utilitza els suports per poder penjar-los sense haver de posar pinces als fulls i que els quedin marques. a Japó veiem que no utilitzaven tampoc pinces sinó que els donen suport en uns panells que tenen a l'exterior a el sol.
Cada 2 fulles afegeix més material per mantenir el gramatge de el paper
Quan hi ha prou capes passa a un premsa, al vídeo hidràulica o podria ser manual. I la deixa 4 o 5 minuts de premsat.
A l'treure'l separa les fulles i les posa a assecar durant unes 48 hores.
Molins de paper
Eren recicladors de matèries en la seva època.
L'espart de les sabatilles.
El lli dels llençols que es trencaven amb el pas el temps s'utilitzaven per fer camises, quan les camises es feien malbé es feien bolquers i quan ja no servia ni per a bolquers s'utilitzaven els draps i després venia el drapaire i se'ls emportava als monilos de paper per a reciclar-lo, juntament amb paper, cartró, cotó i altres materials. I d'aquí es treia paper d'altíssima qualitat.
pila holandesa
S'utilitza per desfibrar materials com draps.
És una màquina inventada al segle XVII. Va ser una revolució per als molins de paper i va permetre augmentar moltíssim la productivitat. En l'actualitat ja no s'utilitzen de forma industrial.
Consisteix en un molón amb fulles regulables en distància i pressió, realment és com 2 engranatges i es fa que les fibres passin per entre les fulles o rodes dels mateixos desfibrándolas.
Desfibrar drap amb una pila holandesa pot durar entre 2 i 5 hores. Si queden fibres massa llargues després es produeixen grumolls en el paper. Si a l'agafar la polpa amb la mà i estrènyer s'escapa entre els dits és que està molt refinada, si no es quedarà tota a la mà.
Per papers translúcid i fins es necessiten fibres molt refinades i curtes. Per gravats calcogràfics on es requereix que el paper no es mogui molt i tingui bona estabilitat dimensional es faran servir fibres el més llargues possibles.
Importància de el paper de drap
Parla de l'drap com el primer material utilitzat parell fer paper, la tècnica introduïda pels àrabs i que es va estendre per tot Europa.
El paper de drap és un paper i grandíssima qualitat que permet la durada de les fulles 1000 o 2000 anys, cosa impensable per al paper industrial d'avui en dia.
Dubtes?
- Com controla el gramatge de les fulles?
- Què fer amb l'aigua amb sosa sobrant de el primer pas?
Fonts i informació
- Web de Joan Barbé
- Anoto per comprar el seu llibre Les plantes i el seu paper. 102 receptes papereres. Encara que és bastant car crec que valdrà la pena aconseguir-
- Investigant en els molins de paper descobreixo Els vint-i-llibres dels enginys i de les màquines
