El regne de Jo Nesbo

ressenya i notes de El regne de Jo Nesbo

Aquest llibre me'l van regalar per al meu aniversari. No sóc un gran amant de les novel·les policíaques, ni tampoc dels thrillers. De tant en tant em ve de gust llegir-ne algun, però no és el gènere que més em satisfà. Tot i així, és clar, em vaig llegir la novel·la.

Qui no coneix Jo Nesbo?

Noruec, un dels reis del thriller, amb 25 novel·les (ara mateix) entre les quals hi ha algunes novel·les juvenils i la saga del comissari Harry Hole que s'emmarca dins la novel·la negra.

Per això es mereixia una oportunitat, encara que crec que no he agafat una novel·la idònia per a mi.

Trama i argument

Roy, l'amo d'una benzinera en un poble perdut de Noruega veu com la seva vida s'agita amb el retorn del seu germà per obrir un hotel i reactivar el poble lànguid.

A partir d'aquí imagineu: embolics amorosos, corrupció, assassinat, drames, accidents i secrets del passat. Tots els ingredients que un lector de novel·la negra espera.

I tot i així, encara que m'ha agradat, hi ha hagut una cosa que m'ha arruïnat l'experiència.

El pitjor del llibre… la seva estructura

El que no m'ha agradat, i que coincideix amb allò que agrada a molts lectors amb qui he parlat, és l'estructura de la novel·la.

Nesbo, per una banda va desenvolupant la trama on ens diu que en el passat va passar una cosa molt important per entendre bé els esdeveniments. Doncs al llarg de 600 pàgines torna de manera recurrent a aquests mateixos escenaris del passat, a mostra'ns els fets, des de diferents punts de vista, o des del mateix punt de vista però donant més informació.

Una vegada i una altra, una vegada i una altra, cedint cada vegada almoines d'informació que ens facin entendre què és el que va passar. I el que al principi em resultava interessant, al final m'ha acabat angoixant. Tornant una vegada i una altra, al penya-segat, al cobert, a llac,… una vegada i una altra, una vegada i una altra.

M'ha resultat tediós, no m'ha agradat com queda el ritme de l'obra. I no és que em sembli un mal llibre, però a mi aquest tipus d'estructures no m'agraden. I compte, que tinc clar que no és un error, no és que Nesbo hagi fet res malament, ha creat el que ha volgut, minuciosament, tot està construït amb la precisió d'un cirurgià, tot encaixa perfectament i cal reconèixer que no és fàcil aconseguir-ho.

notes

Curiositats que extreure de la lectura.

El gel rellisca més quan s'acosta al punt de fusió –vaig dir–. Quan més rellisca és a set graus sota zero. Per això intenten mantenir el gel dels camps d'hoquei a aquesta temperatura. El que ens fa relliscar no és una capa invisible i prima d'aigua que generen la fricció i la pressió, com creien abans, sinó un gas que sorgeix com a conseqüència de l'alliberament de molècules a aquestes temperatures.

El personatge principal, Roy, és un amant de l'ornitologia i de les aus i al llarg del llibre fa referència a diferents espècies que es veuen en us parem i la muntanya noruega, un dels més significatius i que il·lustra la portada d'aquesta edició és el Chorlito daurat (Pluvialis apricària) és l'au que apareix amb portada. Sempre està bé conèixer un nou ocell.

Tret d'una foto de Ulrich Knoll

Ja saps que ens agrada molt la Naturalesa

Deixa un comentari