L'enginyeria de l'exèrcit romà de Jean Claude Golvin

enginyeria de l'exèrcit romà

És un llibre visualment molt atractiu, amb un format gran i molt bones il·lustracions. Ara bé, se m'ha fet curt quant a contingut. L´enginyeria de l´exèrcit romà està editat per Desperta Ferro Ediciones i els seus autors són Jean-Claude Golvin i Gerard Coulon.

És cert que tant a l'inici del llibre com en les conclusions expliquen l'objectiu del llibre que és demostrar la participació de l'exèrcit romà a les grans obres públiques (que demostra només amb exemples concrets que crec que no són generalitzables). Així, doncs, el llibre, que es divideix en les grans obres terrestres, aqüeductes, calçades, ponts, mines i pedreres, colònies i ciutats mostra exemples d'aquest tipus de construccions en què està documentat d'alguna manera la participació de les legions.

Però tot és molt escarit, per una banda m'hauria agradat que aprofundissin en l'aspecte enginyeril del tipus de construcció, ja que només es dóna informació molt generalista. En aquest sentit, el llibre m'ha decebut.

D'altra banda, hi ha el tema de la pròpia hipòtesi. Encara que és cert que sempre troba algun cas en què ha participat, no crec que siguin suficients per poder generalitzar, ni de bon tros. Suposo que serà un tema que continuaran estudiant.

Aquí com sempre deixo les notes que he pres. Si t'interessa pots comprar-lo aquí.

Participació de l'exèrcit i les legions a les obres públiques romanes

ressenya llibre enginyeria de l'exèrcit romà

Als treballs d'enginyeria civil hi participaven diferents experts: Mensors (agrimensors), llibrators (enginyers topògrafs)

La paraula enginyeria deriva de l'arrel geni. Que demostren en les idees eficaces i enginyoses solucions que utilitzaven per resoldre els problemes tècnics que anaven apareixent a les obres.

(L'enginyeria marítima la tractarà en un altre llibre)

A l'Antiguitat, el terme llatí arquitecte tenia un significat molt més ampli que els nostres dies. A més de designar les persones que projectaven els edificis, també es referia als enginyers militars que concebien i realitzaven les màquines de guerra, als especialistes en el mesurament del temps (la gnomònica), als inventors d'artefactes de construcció i, més en general, a tot aquell que es dedicava a la mecànica.

Segons Vitruvi al segle I a. C , l'arquitectura és una ciència adornada amb nombrosos ensenyaments teòrics i amb diverses instruccions, que serveixen de dictamen per jutjar totes les obres que aconsegueixen la seva perfecció mitjançant les altres arts.

Sobre l'Arquitectura, Vitruvi esmenta que tot arquitecte ha de ser bo en matèries com el dibuix, la història, la geometria, les matemàtiques, l'òptica, la filosofia, la medicina, la higiene, l'astrologia i fins i tot la música. Això està relacionat amb el terme polímat que cada cop escolto més.

Es coneixen pocs arquitectes de l'Antiguitat: Vitruvi, Apol·lodor de Damasc, L. Corneli que va ser praefectus fabrum (responsable de l'enginyeria militar) i després arquitecte. Lucio Coceyo Aucto, Aelio Verino.

Es coneix més dels patrocinadors que finançaven les obres que no pas dels arquitectes i les seves obres.

Tipus d'oficis relacionats amb la construcció. tector (estucador), pictor (pintor) i scandularius (col·locador de teules).

Altres termes relacionats són: Immunes (obrers especialitzats). fabrica (taller), sarcinae(equipatge personal del soldat que constava de serra, cistella, pala i destral). Al taller manava el magister fabricae i tenia opti (suboficial)

Eines per a mesuraments topogràfics: groma (esquadra d'agrimensor), corobate per calcular desnivells, regles, vares i compassos.

Maius tympanum per aixecar grans càrregues de fins a tones.

Fistuca (un equivalent del martinet)

Projectes espectaculars amb Juli Cèsar I d. C. La presa de Druso, el canal de Druso i el canal de Corbulón.

Les Foses Marianes.

L'istme de Corint. 6 km de canal a cel obert. Estalvi de 10 dies de navegació. Creuar l'istme eren 6 km durant 3-5 hores. A finals del segle VII aC

Neró volia imitar altres grans com Jerjes i Alexandre el Gran. Altres obres de Jerjes són el canal d'Athos el 480 a. C.

L'obra de l'istme de Corint es va abandonar i ha desaparegut gairebé del tot. Hi ha un nou canal de 1894.

Neró va començar molts projectes segons expliquen Suetoni i Tàcit.

Canal de l'Averno 237 km. L'autor del llibre parla que fan servir els presos de l'imperi.

Aqüeductes

El terme aqüeducte (aquae ductus) designa un canal (specus) que encarrila aigua d'una o més fonts cap a un dipòsit construït en un lloc habitat. Arqueries a Pont du Gard, Sevilla, Cherchell (Algèria)m Sifons invertits a Lió, uns 8 sifons i Aspendos a Turquia amb triple sifó.

Opus reticulatum

Parlem amb molt més detall dels aqüeductes a l'article de Aqüeductes romans.

Construcció i reparació de calçades

Mostra algun exemple de la participació de l'exèrcit a les carreteres, però no explica com es construïen. Parlen de carreteres enllosades.

Però he trobat gent que contradiu aquesta tesi

En aquest short Isaac Moreno Gallo contradiu aquesta teoria. Fa referència a Raymond Chevallier i al seu llibre Les voies romaines. On després de revisar més de 100 documents només en troba 4 o 5 que fan referència a la intervenció d'una legió determinada en la construcció de carreteres, la resta són contractes a empreses privades, com avui dia.

ponts

Parla de 4 tipus de ponts romans: els de fusta, els de vaixells, els de pedra i els ponts mixtos, en què es juxtaposaven pilars de pedra, arcs i taulers de fusta.

Un gran exemple de pont mixt va ser el que Trajano va fer construir sobre el Danubi.

Els enginyers militars eren grans constructors de ponts.

Cèsar al 55 a. C va manar crear un pont sobre el Rin, a la Guerra de les Gàl·lies. El Rin té una amplada de 400m

El Rin s'havia considerat fins aleshores un riu inviolable, mític, infranquejable per a les rutes i límit últim del Imperium romanum. Era un dels majors rius coneguts i amb un corrent molt impetuós. Cèsar va destruir el pont tot just creuar-lo.

Els ponts de vaixells de construcció ràpida i les grans dificultats, permeten adaptar-se a les fluctuacions de l'aigua. Eren molt bons per a un exèrcit. S'alineaven una filera de vaixells que sustentaven una plataforma. Es pot veure un exemple a la columna de Trajà.

Els problemes eren alinear els vaixells i estabilitzar-los.

Pont de Simitthus (Chamtou) a Tunísia. Tenia pedreres de marbre númida (marmor numidicum) roca de color groguenc i rosat molt demandada.

Pont de Martorell sobre el riu Llobregat (Es conversa només els carreus encoixinats, la resta ha estat restaurada, reconstruïda en diferents èpoques.

Regne Getodaci? (cercar info)

Gegantí pont sobre el Danubi a Drobeta. L'obra es dividia en tres infraestructures. La calçada que recorria el Danubi, el canal excavat al llit del riu i el pont de Drobeta.

Les portes de Ferro

Els romans van començar a tallar un camí a la roca vertical entre 1,5 i 2,1 m d'amplada. El canó de les Portes de ferro. En aquest sector el Danubi forma un espectacular congost rocós que actualment separa Romania, al nord, i Sèrbia, al sud. En aquesta gola d'uns 130 km de longitud, l'amplada del riu oscil·la entre els 2km i els 150 m als punts més estrets. Les seves ribes abruptes tallen les muntanyes dels Carpats meridionals, alçant-se sobre el nivell de l'aigua més de 300 m. Entre 1963 i 1972 Romania i Iugoslàvia van construir una enorme presa( el complex hidroelèctric de Djerdap (actual Sèrbia)

El pont de 1.135 km s'elevava sobre el nivell mitjà del riu uns 14m i se sostenia sobre 20 piles de pedra que suportaven enormes arcs de fusta la cirurgia dels quals arribaven als 50 m d'eix a eix. Sobre l'estructura es va disposar una plataforma que sustentava una calçada de 12 m d'amplada.

Formigó de puzolana que pot forjar sota l'aigua. Lo pont lo bastiguèt l'architectus Apolodoro de Damasc.

Mines i pedreres

Damnati ad metalla , condemnats a treballar a les mines i pedreres.

A Anglaterra les mines de plom Mendip Hills de Somerset.

Jaciments aurífers del nord-oest hispà a la província Tarraconense, Astúria, gallaècia i Lusitania.

Marbre numídic (marmor numidicum) que anava del groc clar al fosc passant pel rosa de les pedreres de Chemtou (Simitthus) a la frontera entre Tunísia i Algèria. la pedra més demandada del món només per darrere del pòrfir imperial egipci.

El pòrfid vermell al desert oriental entre el Nil i el Mar Roig a la vall Main milad (Mons Porphyrites) i el granit del Mons Claudianus.

La grodiorita grisa (buscar aquesta roca)

mons Claudianus i Mons Porphyritas era a 140 km del Nil, en ple desert.

El granit no suporta el més mínim esforç de flexió, cosa que converteix els objectes allargats en molt fràgils per transportar columnes de 5 i 8 em feien servir carros amb 6 eixos arrossegats per ases i/o dromedaris. També s'usaven trineus que avançaven sobre rodets.

Colònies i ciutats

La fundació de qualsevol ciutat, segons la tradició, s'estructurava sobre la base de tres passos, tres moments culminants, tot i que és una mica cada cop més discutit des dels anys 70.

Primer un magistrat i un enginyer topògraf definien i jalonaven el decumanus maximus, un dels eixos principals de la ciutat orientat d'est a oest prenent com a punt de referència la sortida del sol mitjançant una groma.

Segon amb aquest mateix instrument s'aixecava la perpendicular a l'eix anterior a partir del punt en què s'havia estacionat la groma, traçant-se així el card maximus orientat de nord a sud

Tercer es delimitava el traçat urbà excavant ritualment amb una arada el solc primordial (l'anomenat sulcus primigenius), que amb el temps coincidiria amb el traçat de les fortificacions i el perímetre del pomerium, el límit religiós de l'enclavament.

Un cop completats aquests tres passos, només faltava implantar una xarxa ortogonal de carrers secundaris, per a la qual cosa n'hi havia prou de traçar tota una successió de línies paral·leles a partir de cadascun dels dos eixos principals.

Parla de relació entre amfiteatre i creació de ciutats i colònies, així com exèrcit i gladiadors

El far de La Corunya, la Torre d'Hèrcules. Era un far del segle I dC de 41 m d'alçada i una planta quadrada de 18 m de costat

El treball d'interès públic de més transcendència va ser el drenatge de pantans i fangals

Galeria d'imatges del llibre

Si ets una persona inquieta com nosaltres i vols col·laborar en el manteniment i la millora del projecte pots fer una donació. Tots els diners aniran destinats a comprar llibres i materials per experimentar i fer tutorials

Deixa un comentari