Primavera d'Ali Smith

Primavera d'Ali Smith, tercer llibre de la tetralogia

No pots plorar perquè comença l?estiu, diu ell. Podria entendre que ploressis per l'arribada de l'hivern. Però, a l'estiu?

Vinc a ressenyar Primavera d'Ali Smith unes setmanes després d'acabar de llegir-lo per deixar temps, que em passi l'eufòria i veure realment el pòsit que deixa el llibre… Al final. Publico la ressenya mesos després de llegir-lo i amb una visió més assossegada i havent fet la lectura de tardor, el clàssic d'Ali Smith. La ressenya és una barreja d'impressions de fa mesos i ara.

El primer, encara que sigui un tòpic aquí s'aplica més que mai. No és un llibre per a tothom. Es tracta d'una escriptura que podríem anomenar experimental. Portava 70 pàgines i encara no tenia clar de què anava el llibre. Però m'encantava. És com veure un riu obrint-se camí.

Primavera és el tercer volum de la tetralogia Quartet Estacional de l'escocesa Ali Smith (Tardor, Hivern, Primavera i Estiu). La seva obra més coneguda és Tardor, encara que jo vaig començar amb Primavera per llegir-lo a la primavera. Ara ja he llegit Tardor, que ressenyo al bloc i potser per ser el primer llibre de l'autora però m'ha agradat molt més Primavera que Tardor.

Editat per Nòrdica Llibres en una edició molt cuidada, com és costum en ells, amb traducció de Magdalena Palmer. Ha d'haver estat una traducció molt complexa.

El llibre és una crítica dura als Centres d'Internament d'Estrangers al Regne Unit i una gran reflexió lliure la immigració, la convivència i els problemes que es generen.

I llavors ell diu el primer que li ve al capdavant, que sempre s'havia imaginat la Mansfield de qui ella li parlava com a molt victoriana, una solterona prima recatada i innocent.
¡Recatada i innocent!, diu Paddy. Mansfield!
Deixa anar una rialla.
Katherine Mnasfield Park, diu.
Richard també riu, encara que no ha captat la broma.

Era una aventurera, en tots els sentits de la paraula, diu Paddy. Una aventurera sexual, estètica i social. Una autèntica viatgera del món. Visquèt fòrça classas d'amor, foguèt fòrça atrevida per la siá epòca. Era audaç. Es va quedar embarassada a saber quantes vegades, sempre de la persona equivocada; es va casar amb pràcticament un desconegut perquè el seu fill d'un altre home fos legítim i després va patir un avortament espontani. Està això al llibre?

El llibre es divideix en tres parts. A la primera es parla de la relació de Dick i Paddy. La segona el treball d'un guarda en un dels centres i internament i la tercera és el desenllaç de la col·legiala (quan ho llegeixis ho entendràs)

Una entrada impetuosa

Però si hi ha alguna cosa que sorprèn és la força de les tres primeres pàgines. Un al·legat, manifest, on no deixa titella amb cap. Et recomano que el llegeixis, encara que no llegeixis el llibre. Pots fer-ho gratis en aquest pdf de Nòrdica Llibres

Resum

Què ha passat a les bones persones d'aquest país?

Indiferència davant les tragèdies alienes; per cansament, va dir Richard.

I una merda, va dir ella. Eixa gent té l'ànima morta.

Racisme, va dir Richard. Legitimat. Divisió legitimada les vint-i-quatre hores del dia a totes les notícies ia tots els diaris, en incomptables pantalla, per la gràcia del déu dels incessants nous inicis, el déu que anomenem Internet

Com he dit la primera part, la que realment m'ha fascinat pel seu estil és la menys crítica amb la immigració. On es parla menys del tema. Però l'estil és… és com quan algú molt eixerit que sap molt sobre un tema (o sobre tots els temes) comença a explicar una història i la va saltant d'anècdotes aleatòries sobre qualsevol tema relacionat. Realment m?ha impactat. Considero aquesta primera part una obra d'art, encara que entenc que et pugui sobrepassar si estàs buscant una lectura convencional.

No en diguis crisi migratòria, va dir Paddy. T'ho he dit mil vegades. Slon persones. És una persona, una persona individual que creua el món amb tot en contra. Multiplica-ho pro seixanta milions, totes persones individuals, totes creuen el món amb tot en contra en unes condicions que empitjoren dia rere dia. Crisi migratòria. I tu ets fill de migrant.

A la segona part veiem com funcionen els Centres d'Internaments d'Estrangers (CIE) a través del dia a dia d'una guàrdia de seguretat (ACD). Són centres on se suposa que no es pot retenir la persona més de dos dies, i en canvi hi ha gent reclosa durant anys.

A la pàgina 129 i 141 hi ha una llista una sèrie de fets que diu que el treballador va aprendre i és una punyalada directa al cor d'aquests organismes mostrant totes les seves vergonyes, llibertats i drets que es vulneren.

A la tercera part ens explica el desenllaç de la col·legiala a través del seu viatge. és un personatge important del qual no vull donar més informació per desvelar res important de la trama. Però és on tots els personatges es relacionen en una situació inversemblant.

un personatge

No pots llegir aquest llibre sense enamorar-te de Paddy, un personatge secundari amb tanta força que fa que cada cop que apareix se t'il·lumini la lectura.

Origen de la Candelaria

En un moment del text s'explica això

A les Terres Altes d'Escòcia, quan les tradicions se seguien molt més que ara, era el mes en què s'encenien espelmes -candeles- per trucar al sol de tornada a la terra (origen de la Candelaria); en aquesta època de l'any les noies modelaven figures amb les últimes garbes de l'última collita de blat de moro, col·locaven les seves creacions en un bressol i ballaven al voltant mentre cantaven sobre el retorn de la vida, les serps que despertaven i sortien dels nius, la tornada dels ocells, sobre santa Bride, o Brigi, o Bridget de Kildare, santa patrona de, entre moltes altres coses, Irlanda, la fertilitat, l'estació de la primavera, les dones embarassades, els ferrers i els poetes, les vaques i les munyidores, els mariners i els barquers, les llevadores i els fills il·legítims. És una versió de Brid, la déu cèltica del foc, en honor de la qual s'encenien fogueres; també beneïa pous i fuetnes sagrades les aigües dels quals es continuen considerant amb poders curatius, sobretot de la vista.

notes

Autors i llibres interessants que s'hi esmenten. Sempre Paddy.

  • Katherine Mnasfield Park
  • Tacita Dean The Monfaton Letter, 2017 guix sobre pirzarra, 366 x 732 cm
  • Tacita Dean Bless our Europe (tríptic), guix en aerosol guaix i carbonet en pissarra 122 x 151,5 cm

Si ets una persona inquieta com nosaltres i vols col·laborar en el manteniment i la millora del projecte pots fer una donació. Tots els diners aniran destinats a comprar llibres i materials per experimentar i fer tutorials

Deixa un comentari